CONEIX EL MAR
Perquè el nostre entorn és un tresor que hem de conèixer per a poder gaudir-ne plenament.
FAUNA AUTÒCTONA
DE CATALUNYA
L'AFLUÈNCIA
DELS VENTS
FUNCIONAMENT DE
LES ONADES
FENÒMENS
METEOROLÒGICS
FAUNA AUTÒCTONA
Dofí mular
Tursiops truncatus
Esperança de vida: Entre 30 i 40 anys.
On es troba: Prop de zones costaneres i a mar obert.
Què menja: Peixos, cefalòpodes, crancs, gambes.
Tortuga Babua
Caretta caretta
Esperança de vida: Més de 50 anys.
On es troba: Casi tots el mars i oceans càlids del planeta. Desova a Catalunya.
Què menja: Són omnívores.
Posidònia
Posidonia oceanica
Esperança de vida: Formen praderies que tenen més de 1.000 anys.
On es troba: Només al mar Mediterrani.
Què menja: Fa la fotosíntesi. Per les fulles, les tiges i les arrels absorbeix els nutrients que necessita. Fa flors i fruits.
Corb marí
Phalacrocorax aristotelis
Phalacrocorax carbo
Esperança de vida: Poden viure fins als 18 anys.
On es troba: Zones costaneres, estuaris i llacs d’arreu del món.
Què menja: Principalment peixos.
Barquetade Sant Pere
Velella velella
Esperança de vida: Viuen pocs mesos.
On es troba: A qualsevol mar càlid del planeta.
Què menja: Són carnívores, mengen organismes petits.
Bot o peix lluna
Mola mola
Esperança de vida: Poden viure fins als 10 anys.
On es troba: En aigües tropicals i temperades d’arreu del món.
Què menja: Animals lents, meduses, crancs o peixos.
Pelagia
Pelagia noctiluca
Esperança de vida: Fins a 2 anys.
On es troba: A prop de la platja o a mar obert.
Què menja: S’alimenta del zooplàncton.
Anemona
Anemonia viridis
Esperança de vida: No se sap del cert.
On es troba: Enganxada a un roca.
Què menja: Petits animals que la corrent li porta.
Plomall de mar
Sabella spallanzanii
Esperança de vida: Entre 2 i 5 anys.
On es troba: Sempre enganxat a un roca.
Què menja: Petits animals planctònics que porten les corrents.
L'AFLUÈNCIA DELS VENTS
Simbologia del vent
Kn:
1 Nus= 1,852 Km/h
Escala de Beaufort
Mesurar el vent
Rosa dels vents
Vents tèrmics
Vents de terra i mar
FUNCIONAMENT DE LES ONES
Escala de Douglas
Parts de l'onada
Creació de les onades
Deriva
La deriva depèn de diversos factors: el vent, la corrent, l’obra morta i l’obra viva
Rompent
Fenòmens meteorològics
Vents predominants
N | TRAMUNTANA És un vent fort i fred. Que tenim a l’Empordà i ve del nord dels Pirineus i França.
NE | GREGAL Característic de les Illes Balears, on bufa fred i sec. Aquest vent provoca fortes onades i fort mar de fons.
E | LLEVANT És un vent humit perquè prové del mar.
SE | XALOC No és gaire freqüent als Països Catalans. Sovint és el causant de les onades de calor, ja que ve del nord d’Àfrica i si ve acompanyat de pluja, ben segur serà de fang.
S | MIGJORN “Mig i jorn” en al·lusió al pas del Sol per la meitat del seu curs, per tant, quan el Sol està al sud, aire càlid i sec.
SO | GARBÍ O LLEBEIG Procedent del desert del Sàhara, sovint acostuma a anar acompanyat de sorra i pols fina. Normalment, anticipa la calima (boira càlida).
O | PONENT Força freqüent als Països Catalans amb ventades moderades o fortes. És un vent procedent de terres atlàntiques pel que acostuma a ser fred, malgrat que quan arriba a Catalunya ja s’ha escalfat. És força sec i no acostuma a anar acompanyat de pluges.
NO | MESTRAL És un vent fort i molt freqüent en zones properes a la Vall de l’Ebre com els Ports de Beseit, el Delta o el Camp de Tarragona.
Isobares
A ANTICICLÓ
Alta pressió, massa d’aire fred que descendeix
A partir de 1.016 mil·libars
B BORRASCA Baixa pressió, massa d’aire calent que ascendeix
Fins a 1.016 mil·libars
Creació de tempestes
Tipus de núvols
1-Cumulonimbus
Generen plugims fins a tempestes amb trons, passant per neu i calamarsa
2-Cirrus
La temperatura descendirà en les pròximes hores
3-Cirrocúmul
Indici d'una tempesta en les següents 12 hores.
4-Cúmulus
Se'ls associa amb el bon temps tenen aspecte de cotó.
5-Altostratus
Poden baixar les temperatures.
6-Nimbostratus
Usualment generen pluja o neu.
7-Altocumulus
Solen generar pluges intenses.
8-Stratocumulus
No generen pluja ni neu. Permeten veure parts del firmament.
9-Stratus
Poden generar plugims lleus, són indicadors de bon temps.