CONEIX EL MAR

Perquè el nostre entorn és un tresor que hem de conèixer per a poder gaudir-ne plenament.

FAUNA AUTÒCTONA

DE CATALUNYA

L'AFLUÈNCIA

DELS VENTS

FUNCIONAMENT DE

LES ONADES


FENÒMENS

METEOROLÒGICS


FAUNA AUTÒCTONA

Dofí mular

Tursiops truncatus

Esperança de vida: Entre 30 i 40 anys.

On es troba: Prop de zones costaneres i a mar obert.

Què menja: Peixos, cefalòpodes, crancs, gambes.

Tortuga Babua

Caretta caretta

Esperança de vida: Més de 50 anys.

On es troba: Casi tots el mars i oceans càlids del planeta. Desova a Catalunya.

Què menja: Són omnívores.

Posidònia

Posidonia oceanica

Esperança de vida: Formen praderies que tenen més de 1.000 anys.

On es troba: Només al mar Mediterrani.

Què menja: Fa la fotosíntesi. Per les fulles, les tiges i les arrels absorbeix els nutrients que necessita. Fa flors i fruits. 

Corb marí

Phalacrocorax aristotelis

Phalacrocorax carbo

Esperança de vida: Poden viure fins als 18 anys.

On es troba: Zones costaneres, estuaris i llacs d’arreu del món.

Què menja: Principalment peixos.

Barquetade Sant Pere

Velella velella

Esperança de vida: Viuen pocs mesos.

On es troba: A qualsevol mar càlid del planeta.

Què menja: Són carnívores, mengen organismes petits.

Bot o peix lluna

Mola mola

Esperança de vida: Poden viure fins als 10 anys.

On es troba: En aigües tropicals i temperades d’arreu del món.

Què menja: Animals lents, meduses, crancs o peixos.

Pelagia

Pelagia noctiluca

Esperança de vida: Fins a 2 anys.

On es troba: A prop de la platja o a mar obert.

Què menja: S’alimenta del zooplàncton.

Anemona

Anemonia viridis

Esperança de vida: No se sap del cert.

On es troba: Enganxada a un roca.

Què menja: Petits animals que la corrent li porta.

Plomall de mar

Sabella spallanzanii

Esperança de vida: Entre 2 i 5 anys.

On es troba: Sempre enganxat a un roca.

Què menja: Petits animals planctònics que porten les corrents.

L'AFLUÈNCIA DELS VENTS

Simbologia del vent

Kn:
1 Nus= 1,852 Km/h

Escala de Beaufort

Mesurar el vent

Rosa dels vents

Vents tèrmics

Vents de terra i mar

FUNCIONAMENT DE LES ONES

Escala de Douglas

Parts de l'onada

Creació de les onades

Deriva

La deriva depèn de diversos factors: el vent, la corrent, l’obra morta i l’obra viva 

Rompent

Fenòmens meteorològics

Vents predominants

N | TRAMUNTANA És un vent fort i fred. Que tenim a l’Empordà i ve del nord dels Pirineus i França.

NE | GREGAL Característic de les Illes Balears, on bufa fred i sec. Aquest vent provoca fortes onades i fort mar de fons. 

E | LLEVANT És un vent humit perquè prové del mar.

SE | XALOC No és gaire freqüent als Països Catalans. Sovint és el causant de les onades de calor, ja que ve del nord d’Àfrica i si ve acompanyat de pluja, ben segur serà de fang.

S | MIGJORN “Mig i jorn” en al·lusió al pas del Sol per la meitat del seu curs, per tant, quan el Sol està al sud, aire càlid i sec.

SO | GARBÍ O LLEBEIG Procedent del desert del Sàhara, sovint acostuma a anar acompanyat de sorra i pols fina. Normalment, anticipa la calima (boira càlida).

O | PONENT Força freqüent als Països Catalans amb ventades moderades o fortes. És un vent procedent de terres atlàntiques pel que acostuma a ser fred, malgrat que quan arriba a Catalunya ja s’ha escalfat. És força sec i no acostuma a anar acompanyat de pluges.

NO | MESTRAL És un vent fort i molt freqüent en zones properes a la Vall de l’Ebre com els Ports de Beseit, el Delta o el Camp de Tarragona.

Isobares

A ANTICICLÓ 

Alta pressió, massa d’aire fred que descendeix

A partir de 1.016 mil·libars

B BORRASCA Baixa pressió, massa d’aire calent que ascendeix

Fins a 1.016 mil·libars

Creació de tempestes

Tipus de núvols

1-Cumulonimbus

Generen plugims fins a tempestes amb trons, passant per neu i calamarsa

2-Cirrus

La temperatura descendirà en les pròximes hores

3-Cirrocúmul

Indici d'una tempesta en les següents 12 hores.

4-Cúmulus

Se'ls associa amb el bon temps tenen aspecte de cotó.

5-Altostratus

Poden baixar les temperatures.

6-Nimbostratus

Usualment generen pluja o neu.


 7-Altocumulus

Solen generar pluges intenses.

8-Stratocumulus

No generen pluja ni neu. Permeten veure parts del firmament.

9-Stratus

Poden generar plugims lleus, són indicadors de bon temps.